Anna Pujabet

Crec que vivim com si no haguéssim de morir… perquè estem dissenyats per no rendir-nos MAI. » Llegir la resta «

La majoria d’adults que conec els pares dels quals van decidir separar-se quan ells eren petits, recorden especialment el dia que els dos els van fer seure al seu davant per comunicar-los-hi la noticia.

Afegiré que, la majoria d’aquesta majoria, no tenen arxivat el moment com “un bon moment”. Ans tot el contrari.

Quantes vegades pare i mare convoquen en sessió extraordinària al seu fill? En quines ocasions fem això? Poseu-vos en la seva pell. En la pell dels nens.

Si els meus pares m’haguessin avisat, ambdós, per tenir una xerrada en privat amb mi, el primer que hagués processat la meva ment seria “alguna en dec haver fet”. Perquè, si em van convocar, potser, deu vegades al llarg de la meva vida infantil, set d’elles van ser per amonestar-me. Sóc un cas especial jo? » Llegir la resta «

Ja ho sé que l’amor no és mesurable.

També sé que hi ha amors de moltes menes i que hi ha maneres i capacitats distintes per estimar. Ho sé. » Llegir la resta «

A dia d’avui 06.07.2013. L’instant precís porta comptabilitzades més de 30.000 lectures. És dels pocs post que encara no he traduït l’Espanyol però part d’aquests lectors han utilitzat el traductor google per llegir-lo a 5 idiomes diferents.

Està clar que el món el mou les emocions.

Ahir, una d’aquestes persones que el va llegir em va fer un regal espectacular. ESPECTACULAR » Llegir la resta «

Servidora està convençuda que totes les malalties tenen un origen emocional. Totes: Emocions que no hem sabut entendre. Gestionar. Utilitzar.

Cal saber: » Llegir la resta «

Si em dius que t’estàs morint de set i em demanes que t ‘acosti el got que hi ha damunt la taula aniré, ràpida i veloç a aproparte´l.

Si en el moment que l’agafo m’adono que està enganxat a la fusta i que no puc deixar-lo anar, llavors, utilitzaré la RÀBIA per arrencar-lo. » Llegir la resta «

Atura’t un moment. Pensa en alguna cosa que et posi molt content.

T’ajudo, per exemple: T’ acaba de tocar-te la grossa de Nadal! (qui no s’ha auto-estimulat així mes d’una vegada oi?)

Posa’t en situació. Nota l’emoció. La sensació feliç. Deixa que el teu instint actuï i digues-me, què et ve de gust fer? » Llegir la resta «

Aquest és un diagnòstic genèric tret del calaix by la maredebessons.

Això vol dir que s’hauria de posar en tela de judici, en dubte. (Encara que jo recomano igualment fer-ho sempre davant de qualsevol afirmació, provingui de la font que provingui.)

Em baso en la meva pròpia experiència i en les experiències compartides.

Detectar aquest fenomen i veure com es repeteix sota les mateixes circumstàncies o circumstàncies semblants, ens ha servit per donar una mà al nen que ho pateix. Treure’l de la seva ansietat i equilibrar les relacions familiars en benefici de tots els seus membres. » Llegir la resta «

Plou.
Plovia aquell dia també.

El cotxe de la meva mare era gran. O potser no. Potser era jo qui era molt petita.
El seients d´escai guardaven un segon la calor del palmell de la meva ma i desprès tornaven a ser freds.
Feien olor de goma vella.Em marejaven. » Llegir la resta «

El què hi ha  a continuació no és només una història real, és una part de mi.

La vaig escriure pel blog antic en un moment en que necessitava buidar secrets, el maig del 2010. Ara i després d´una conversa amb una bona amiga,  la recupero perquè no vull ni que es perdi en la xarxa ni que s’escapin els detalls de la meva memòria.

Malgrat tot, el recordi o no,  ell sempre està amb mi.

» Llegir la resta «