Escrit el 11/07/2013 a les 18:49 §
Un tafacap és un monocular llarg i prim com un llapis que t’entafora a l’orella i serveix per llegir els pensaments.
La meva iaia Teresa en tenia un i no se’n separava mai. Li vaig descobrir a contrallum, a la cuina, mentre li ballava dins la butxaca dreta. ( Ummhh, potser era l’esquerra.)
La iaia era mig bruixa, que ho preguntin sinó als de Copons. Mig, tan sols. L’altre meitat es servia d´instruments com aquests. En tenia un bagul ple, dalt les golfes. Tancat amb set panys, de set claus: Una, dues tres, quatre, cinc, sis i set. Distintes.
Però el tafacap,no. El tafacap el duia sempre al damunt. » Llegir la resta «
Escrit el 06/07/2013 a les 15:44 §
A dia d’avui 06.07.2013. L’instant precís porta comptabilitzades més de 30.000 lectures. És dels pocs post que encara no he traduït l’Espanyol però part d’aquests lectors han utilitzat el traductor google per llegir-lo a 5 idiomes diferents.
Està clar que el món el mou les emocions.
Ahir, una d’aquestes persones que el va llegir em va fer un regal espectacular. ESPECTACULAR » Llegir la resta «
Escrit el 16/04/2013 a les 17:00 §
El què hi ha a continuació no és només una història real, és una part de mi.
La vaig escriure pel blog antic en un moment en que necessitava buidar secrets, el maig del 2010. Ara i després d´una conversa amb una bona amiga, la recupero perquè no vull ni que es perdi en la xarxa ni que s’escapin els detalls de la meva memòria.
Malgrat tot, el recordi o no, ell sempre està amb mi.
» Llegir la resta «
