Escrit el 23/03/2014 a les 20:54 §
A compartir s’aprèn.
Gaudir compartint és un signe de maduresa. Perquè? Perquè no naixem amb aquesta actitud incorporada. L’hem d’aprendre.
No. No el tenim innat aquest comportament. I no el tenim perquè no ens serveix per res (de forma irracional, es clar). L’instin de supervivència més aviat ens proposa tot el contrari, vet-ho aquí perquè (d’entrada) ens fa més feliç prendre que donar.
Tenir, és sinònim de riquesa, poder, seguretat. El contrari és antònim, ens empobreix i ens desprotegeix. » Llegir la resta «
Escrit el 15/10/2013 a les 7:24 §
Dels records més vius que tinc amb la meva iaia Antònia, els que encara em donen pau quan els invoco, són justament els que van succeir compartint les tasques més quotidianes.
A la cuina, sobretot . Però també netejant de males herbes els rosers o plegant roba entre contes, antigues històries seves i rialles .
Com a ella , m’encanten els nens. Vaig heretar, encara que no és àvia de sang, aquesta facilitat per connectar amb els més petits. Però no només m’assemblo en això, sóc la seva còpia literal en moltíssimes coses entre elles, la meva poca predisposició a seure amb els meus fills a jugar per jugar . » Llegir la resta «
Escrit el 13/07/2013 a les 19:54 §
Si hi hagués una manera “correcta” d’educar els fills, el famós manual tan cobejat per les primerenques ja faria anys que estaria inventat i encara que al mercat hi ha molts intents, no deixen de ser només això, intents, tendències, modes, corrents …
Si vols saber si estàs educant bé als teus fills, l’únic que has de fer és un balanç del teu dia a dia amb ells. Si els moments agradables superen els desagradables, has aprovat!!!
Perquè la relació amb els nostres fills NO és una missió: És un tracte de convivència tutelat pels majors. (I és gairebé impossible que un nen amb qui es pot conviure bé sigui un nen mal educat) » Llegir la resta «
Escrit el 02/07/2013 a les 17:29 §
– Demana-ho si us plau i t’ho donarà.
Com? Així de fàcil?
Apa! Doncs si això fos tan senzill demà mateix m’anava al banc i li deia al senyor Caresllargues del bigotet:
– Senyor, bonic preciós, doni´m diners si us plau.
Però està clar que si no és MEU no m’ho donarà. » Llegir la resta «
Escrit el 26/09/2012 a les 7:57 §
Els nens no comparteixen i els adults amb prou feines. Hi hauria molt a discutir sobre el significat pur de la paraula altruisme, però, vaja, millor deixem-ho, jo per ara m’ocupo de les criatures.
Els forcem a que “deixin” les seves joguines al germà, a l´àmiguet.. perquè donem per fet que, “obligant-los”, els fem sociables i ser sociable els apropa a l’ideal humà.
– El meu, al final, sempre comparteix.
– No. El teu, al final t’obeeix. ( Molt diferent.) » Llegir la resta «
