Escrit el 11/12/2018 a les 18:32 §
Una nit nevava a Igualada. Vigílies de Nadal.
Les llums dels carrers fumejaven de fred i la gent caminava encongida per la rambla.
Cadascú buscava neguitós la seva llar calenta i acollidora, fins que, a mitja nit, es va tancar el darrer pany de la darrera porta i la ciutat va quedar completament deserta.
Xiulava el vent enmig dels plataners que feien filigranes per sostenir la neu.
Les volves es gronxaven, calmoses, queien des del cel infinit escollint amb paciència el lloc a terra on posar-se.
Silenci. Més silenci i un espetec. » Llegir la resta «
Escrit el 28/03/2013 a les 18:44 §
( a partir 8 anys aprox. )
L’abric de cent set butxaques sempre havia estat penjat allà i no recordo mai haver-li vist posat.
Quatre plomes verdes i blaves al coll, vint botons de tres colors i trenta traus.
Jeia tou i ben adormit darrere de l’atrotinada porta de l’entrada i només es movia avorrit si es colava una ràfega de vent enmig dels llistons. Llistons apedaçats moltes vegades des de fa més de mil anys. Un clau damunt de l’altre.
La casa era tan vella, tant, que si es tancava de cop, tremolaven els fonaments, la xemeneia tossia i la teulada es sacsejava deixant caure la neu. Però no era tan fràgil com semblava. » Llegir la resta «
Escrit el 04/03/2013 a les 10:58 §
Totes les edats
Plou i fa sol i les fades dolces del matí, dibuixen de colors un arc de sant Martí.
Fan esquitxos amb les cuetes dels vestits i els núvols petits, com escales de cotó, són el coixí dels seus peuets nus.
Li han pintat el verd.
Li han pintat el groc.
I el vermell. » Llegir la resta «
Escrit el 02/03/2013 a les 15:55 §
Edat aprox. a partir 3 anys
EN MI I EN MO EREN DOS MITJONS BESSONS QUE ES BARALLAVEN MOLT.
UIX ! SEMPRE DISCUTINT! TAN PESATS, QUE CAP SABATA ELS HI ESTAVA AMIGA.
UN DIA VAN ARRIBAR A CASA BEN BRUTS I LA MARE ELS VA POSAR A LA RENTADORA.
VOLTA CAP AQUÍ, VOLTA CAP ALLÀ. GIRA QUE GIRARÀS. » Llegir la resta «
Escrit el 11/12/2012 a les 13:58 §
s
Els nans de botes verdes tenen el nas llarg i recargolat que s’estira com una serpentina per ensumar el sota bosc.
Viuen com els talps. En forats folrats de molsa, amb moltes xemeneies que quan fumegen fan boirines que mig ho esborren tot.
La broma els amaga però poca falta els fa perquè si s’estan quiets són com bolets. Bolets grossos i pigats d’aquells que ja es veu que són verinosos i no els collirà mai ningú. » Llegir la resta «
