Anna Pujabet

Conec una persona a qui, els crits de les orenetes, la transporten a un moment lleig.
Li fan reviure l’escena en la què li comuniquen una tragèdia familiar.
Quan arriba la primavera i les sent, tota ella encongeix. No li agraden. » Llegir la resta «

                                             (foto del amb els meus avis. 4art aniversari)

És qüestió de temps. D’estona, vull dir:
Cada vegada que miro prou ESTONA als ulls d´una altre dona, sóc capaç de veure´m-hi en ells.

No té mèrit, ho fa l’edat. És una de les virtuts de complir anys, ens torna empàtics.(Si ens hi disposem).
A mi m´hi tornen, especialment empàtica, els del meu mateix sexe: Ja no hi ha gairebé res que ELLES hagin viscut que no se’m faci familiar. » Llegir la resta «

Sempre és dolorós el primer cop que et prenen alguna cosa que, n´estaves segur, només era teva.

Faci o no faci mal. Sempre és dolorós. » Llegir la resta «

A grans trets, va ser diagnosticat per definir l’estrany comportament d’aferrament que senten alguns ostatges cap a el seu segrestador però per a mi no només es limita a casos de retenció contra voluntat és, a més , aplicable en molts casos relacionats amb la maternitat . En dones, en major mesura i pel que conec.

En general, quan acabem de donar a llum (primers mesos) , tot el que té a veure amb el nen ens sembla delegable i compartible però a poc a poc som nosaltres mateixes les que ens sotmetem a un segrest voluntari creient-nos imprescindibles . ( Només jo podia donar el biberó als meus nadons perquè només jo coneixia la inclinació exacta per evitar els gasos ). » Llegir la resta «

A dia d’avui 06.07.2013. L’instant precís porta comptabilitzades més de 30.000 lectures. És dels pocs post que encara no he traduït l’Espanyol però part d’aquests lectors han utilitzat el traductor google per llegir-lo a 5 idiomes diferents.

Està clar que el món el mou les emocions.

Ahir, una d’aquestes persones que el va llegir em va fer un regal espectacular. ESPECTACULAR » Llegir la resta «

Si em dius que t’estàs morint de set i em demanes que t ‘acosti el got que hi ha damunt la taula aniré, ràpida i veloç a aproparte´l.

Si en el moment que l’agafo m’adono que està enganxat a la fusta i que no puc deixar-lo anar, llavors, utilitzaré la RÀBIA per arrencar-lo. » Llegir la resta «

Qui més i qui menys ha escoltat o llegit que als nens cal festejar-los els èxits, sobretot, perquè els repeteixin.
Si ens costa que facin alguna cosa, quan es decideixen, cal celebrar un petit festival amb la intenció que se sentin recompensats. I així se senten. És fàcil entendre per què.
Jo, tot i amb això, us vull recomanar una cosa més: » Llegir la resta «