Anna Pujabet

Pots arrufar el nas perquè uns núvols negres amenacen la teva bugada recent estesa o pots obrir la boca i caçar gotes de pluja.

Pots molestar-te amb el món perquè gira vertiginosament o pots posar-te un casc i!! a xalar !!

Enfadar-se amb algú o amb alguna o cosa que ni tan sols percep el meu enuig és una pèrdua de temps i de energia. Millor ens adaptem i !! Llestos.!!

Crec que vivim com si no haguéssim de morir… perquè estem dissenyats per no rendir-nos MAI. » Llegir la resta «

Estic ben creguda de que si anem a dormir cada nit és per és recordar-nos, al despertar, que la vida requereix (anant tot bé) un mínim d’esforç. L’esforç de llevar-nos. Petit comparat amb segons què, però biològicament imprescindible.
Si poguéssim o si sabéssim com, també ens l’estalviaríem.

Evitem el dolor perquè ens resulta desagradable sense comprendre que el necessitem si el que pretenem és seguir vius. » Llegir la resta «

Si l’eruga no trenqués per ella mateixa el capoll, no aconseguiria activar el rec sanguini que li passa a través de les ales. Ho diuen els etòlegs.

Viuria, si, en un espai protegit. Solament en un espai de “confort” però d´on no podria sortir perquè seria incapaç de volar. Les seves ales sense sang serien inútils.

Si evitem tots els patiments de creixement personal dels nostres fills els passarà com les papallones » Llegir la resta «