Sang de la meva sang

Escrit el 12/12/2015 a les 13:15 § 0 comentaris

a (1)

He tingut l’ocasió de viure de prop un procés d’adopció i un de fecundació in-vitro i puc garantir que no hi ha fills més desitjats que aquells que venen per mètodes alternatius.

Molts de nosaltres, els que procreem sense dificultats, no resistiríem ni la meitat del procés i dubtosament passaríem tots els exàmens.

T’imagines un embaràs de dos anys?

Per mi, són pre- pares exemplars. Amb la seva tenacitat, amb les seves ganes renovades desprès de cada negatiu, de cada aplaçament. Amb un sac ple d’il·lusions i amor com el que porten a sobre quan els donen l’enhorabona.

Així és com ens hauríem d’enfrontar tots a la vinguda d’un nou fill. Aquest és un començament immillorable.

Que cap nen ve amb manual ja ho sabem, però no hi ha dubte que la predisposició i la voluntat per fer bé una feina, com tot en la vida, garanteix part de l´èxit. Vet-ho aquí perquè m’agrada tant treballar amb ells.

Per si algú té cap dubte jo puc afirmar que els fills adoptats o fecundats amb medis no son diferents. Però també us diré, amb la mateixa seguretat, que la majoria dels seus pares si.

 

 

 

 

 

Núm 427. Sóc adoptat

Escrit el 23/03/2013 a les 20:02 § 0 comentaris

 

Si, com alguns defensen, fos veritat que pel sol fet d’haver parit amb dolor una criatura s’establissin  vincles extraordinaris entre mare i fill, no hi hauria mares més unides als seus fills que les que adopten.

Perquè no hi ha part més dur, llarg, esgotador i que posi més a prova l’amor dels pares vers la seva descendència, que el que s’esdevé en un procés d’adopció. » Llegir la resta «