Núm 422. De pares a fills.

Escrit el 27/02/2013 a les 12:56 § 0 comentaris

Els meus avis van passar gana,

La seva obsessió va ser que als seus fills mai els faltés menjar.

Els meus pares van treballar dur,

La seva obsessió va ser que als seus fills tinguessin estudis per ser més sense tant esforç físic.

La meva màxima preocupació és prestar atenció als meus fills en tot el que els incumbeix,

potser per què jo no vaig tenir la suficient. » Llegir la resta «

Núm 411. Tinc set !

Escrit el 19/09/2012 a les 8:25 § 0 comentaris

Estic ben creguda de que si anem a dormir cada nit és per és recordar-nos, al despertar, que la vida requereix (anant tot bé) un mínim d’esforç. L’esforç de llevar-nos. Petit comparat amb segons què, però biològicament imprescindible.
Si poguéssim o si sabéssim com, també ens l’estalviaríem.

Evitem el dolor perquè ens resulta desagradable sense comprendre que el necessitem si el que pretenem és seguir vius. » Llegir la resta «

Núm 408. Papallones

Escrit el 06/07/2012 a les 11:06 § 0 comentaris

Si l’eruga no trenqués per ella mateixa el capoll, no aconseguiria activar el rec sanguini que li passa a través de les ales. Ho diuen els etòlegs.

Viuria, si, en un espai protegit. Solament en un espai de “confort” però d´on no podria sortir perquè seria incapaç de volar. Les seves ales sense sang serien inútils.

Si evitem tots els patiments de creixement personal dels nostres fills els passarà com les papallones » Llegir la resta «