Ja ho sé que l’amor no és mesurable.
També sé que hi ha amors de moltes menes i que hi ha maneres i capacitats distintes per estimar. Ho sé. » Llegir la resta «
Núm 447. Els meus pares
Escrit el 27/09/2013 a les 10:07 § 0 comentaris
P.D
Escrit el 06/07/2013 a les 15:44 § 1 comentari
A dia d’avui 06.07.2013. L’instant precís porta comptabilitzades més de 30.000 lectures. És dels pocs post que encara no he traduït l’Espanyol però part d’aquests lectors han utilitzat el traductor google per llegir-lo a 5 idiomes diferents.
Està clar que el món el mou les emocions.
Ahir, una d’aquestes persones que el va llegir em va fer un regal espectacular. ESPECTACULAR » Llegir la resta «
Núm 442. Síndrome del Germà Responsable.
Escrit el 19/06/2013 a les 7:15 § 0 comentaris
Aquest és un diagnòstic genèric tret del calaix by la maredebessons.
Això vol dir que s’hauria de posar en tela de judici, en dubte. (Encara que jo recomano igualment fer-ho sempre davant de qualsevol afirmació, provingui de la font que provingui.)
Em baso en la meva pròpia experiència i en les experiències compartides.
Detectar aquest fenomen i veure com es repeteix sota les mateixes circumstàncies o circumstàncies semblants, ens ha servit per donar una mà al nen que ho pateix. Treure’l de la seva ansietat i equilibrar les relacions familiars en benefici de tots els seus membres. » Llegir la resta «
L´instant precís.
Escrit el 16/04/2013 a les 17:00 § 1 comentari
El què hi ha a continuació no és només una història real, és una part de mi.
La vaig escriure pel blog antic en un moment en que necessitava buidar secrets, el maig del 2010. Ara i després d´una conversa amb una bona amiga, la recupero perquè no vull ni que es perdi en la xarxa ni que s’escapin els detalls de la meva memòria.
Malgrat tot, el recordi o no, ell sempre està amb mi.
El que serà, serà.
Escrit el 03/02/2013 a les 15:24 § 1 comentari
El que serà, serà. Això diu la cançó de Doris Day quan el nen pregunta a la mare com serà ell de gran.
La majoria de nosaltres fem muntanyes de quotidianitats però hi ha pares i mares pels que la feina és seva alhora de trobar escletxes on agafar-se i pujar aquestes muntanyes.
Dues coses tinc clares:
El futur és incert per tothom.
Els somriures dels nens van ben nuats amb els nostres.
Un petó fort, fortíssim, als pares amb els cims més difícils d’aconseguir.
On sóc?
Estàs veient les entrades amb l'etiqueta amor del blog Anna Pujabet.
-
M'agrada
