Escrit el 13/09/2013 a les 9:46 §
Algú va dir: – Als nens cal estimular-los.
I els pares ho varem convertir en dogma.
Ni tan sols esperem que neixin: Musicoteràpia, colorteràpia, teràpies mil. Perquè “cal estimular”, hem de treure el màxim partit a les seves capacitats.
Els apuntarem a Anglès (o Xinès o Àrab que ara tenen molta sortida), informàtica i música, a ser possible, abans que caminin. (Per no entrar en els esports). » Llegir la resta «
Escrit el 10/07/2013 a les 8:51 §
Sobre la psicologia inversa i els nens, permeteu-me afegir alguna cosa més relacionada:
Quan era molt jove vaig estar present en una conversa que em va deixar perplexa. No tant pel que es va dir que amb prou feines comprenia, sinó per com es va resoldre.
El meu pare discutia uns treballs de paleta amb el senyor responsable d’aquestes tasques. Fins i tot jo em vaig adonar que feia molt estona que es donava voltes sobre el mateix, una vegada i una altra i que això presentava poques esperances d’aconseguir un acord. Així estaven els dos ben emmurriats quan, de sobte, l’home es posà dret i va dir: » Llegir la resta «
Escrit el 07/05/2013 a les 13:53 §
ANEU AMB COMPTE AMB ELS FILLS…. SÓN TOTS UNS “COPIONS” .
Escrit el 24/04/2013 a les 10:46 §
Som tan exigents amb el que creiem que són les nostres responsabilitats, que ens fem mal.
Quan trobem l’etiqueta “això és el que sóc” (amb definicions incloses), convertim la nostra vida en “una gran missió”. Costi el que costi. » Llegir la resta «