Anna Pujabet

Sempre que decidiu aplicar un castig* als vostres fills, jo RECOMANO donar les instruccions en privat.
Si només és un l´afectat, a ell. Si son varis, per separat.
El castig* en SI ha de ser la conseqüència. La humiliació pública NO ha de ser MAI part d´aquesta conseqüència. » Llegir la resta «

Tots els homes tenen la capacitat de ser pares (alguns d’ells, fins i tot sense saber-ho), però només uns pocs ho són de debò.
Enhorabona a aquests escollits.
En especial, a tots aquells que troben en el seus fills la millor excusa per tornar a ser un nen.

De vegades fa falta una mà. I de vegades, fa tanta falta que tan se val de qui sigui, mentre hi sigui.

Un ha d’aprendre (petits i grans) a caminar només amb les pròpies mans, però si en un moment donat tambaleges és humà recolzar-te. » Llegir la resta «

Per poc que hi puguem fer, sempre resulta PRACTICAMENT  inevitable mirar de saber que passarà.

Compte amb  “els silencis” dels nens.

Poden dur conseqüències “molt dificils d´eliminar.

Mai subestimin les capacitats d´un nen.
En general, superen amb escreix a les dels adults.

Si realment heu gaudit d’aquest cap de setmana…
no oblideu rentar-vos abans d’anar a dormir. 🙂

Sempre és dolorós el primer cop que et prenen alguna cosa que, n´estaves segur, només era teva.

Faci o no faci mal. Sempre és dolorós. » Llegir la resta «

Un adult pot (i ha de) comportar-se com adult o com a nen.

Un nen NO.

Un nen només pot comportar-se com un nen.

Quan un nen es comporta com un adult, fingeix.

No podem ser el que no hem estat encara, fins que ho som.

Ull amb els nens molt madurs. (I amb els adults que els envolten)

Deixem que els nens siguin nens. (Es faran adults de totes maneres)

I és clar que som animals. En tot!!!

Hi ha qui ho dubta? Observeu: