Ja ho sé que l’amor no és mesurable.
També sé que hi ha amors de moltes menes i que hi ha maneres i capacitats distintes per estimar. Ho sé.
S’estimen a les persones i a les coses. I a les coses i a les persones es poden estimar a la vegada i amb amors diferents però hi ha una suma de circumstancies que fan que algunes d’aquestes estimes siguin molt més POTENTS que d’altres.
Pel que fa a la qualitat i a la quantitat i a l’ordre de prioritats, sobretot, els meus germans i jo hem sabut SEMPRE que la meva mare ha estimat més al meu pare que a nosaltres, els seus fills.
Curiosament, el que de petita trobava molt injust i d’adolescent titllava de comportament antinatural, ara, precisament ara que sóc adulta i mare, penso que aquesta actitud dels meus pares era el millor que ens podia haver passat.
Han estat uns bons pares i són uns avis excel•lents.
Però quan li demano a la mare que es quedi una estona amb els nens i ella mira de reüll al pare per endevinar si, justament, aquella tarda ell vol només la seva companyia, descobreixo que són molt més:
El meu referent com a parella estable i estic segura, que la dels meus fills també.
.
Deixa un comentari