Crec que vivim com si no haguéssim de morir… perquè estem dissenyats per no rendir-nos MAI.
En aquests temps que corren no fa falta estar en el tercer món per topar-nos amb homes i sobretot, amb dones coratge. Jo en veig sovint.
M’admira la fortalesa d’algunes persones y la seva capacitat per “agafar-se” a la vida. Em dona moltes esperances.
Vagi per elles, avui, el meu pensament en aquest post.
No ens rendirem, perquè no forma part de la nostra naturalesa. 🙂
Es un blog maravilloso, Ana. Uno de mis sitios favoritos cuando quiero un respiro y algo de alegría, bondad, calidez, ternura… Mil gracias.
Que bonito Rosa. Muchas gracias, de corazón.