Si em dius que t’estàs morint de set i em demanes que t ‘acosti el got que hi ha damunt la taula aniré, ràpida i veloç a aproparte´l.
Si en el moment que l’agafo m’adono que està enganxat a la fusta i que no puc deixar-lo anar, llavors, utilitzaré la RÀBIA per arrencar-lo.
Per a què serveix la ràbia?
Gràcies a la ràbia puc superar grans obstacles. Si no la tingués, em conformaria, em resignaria i en l’exemple anterior, tu et moriries de set.
Qualsevol cosa que s’interposa entre jo i el meu objectiu em genera ràbia per fer-me capaç de treure forces extres i esquivar-lo.
Qualsevol cosa o qualsevol persona. Tingueu-ho en compte.
On es manifesta físicament la ràbia?
La ràbia es manifesta com a tensió muscular. Les ditjoses cervicals solen ser el punt de mira d’una ràbia massa continguda.
Que fer?
Com totes les grans emocions instintives (por, tristesa, alegria) sobretot, reconèixer-les.
Per tal de deixar la raó que tot ho confon a un costat, jo em fixaria primer en el símptoma físic. En quin moment o partir de quan tinc aquest pinçament, aquest engarrotament, aquest doloret?. Cerco quina situació ho ha afavorit, (que ha passat a la meva vida simultaniament), per trobar quin obstacle s´interposa entre jo i els meus desitjos.
¿Culpables?
Una mateixa realitat té diferents interpretacions (veure exemple, mapes). Perdem el temps buscant culpables dels nostres mals perquè l’únic responsable de la realitat de cadascú, és cadascú.
Nosaltres sols disparem aquesta emoció en el nostre benefici i ens toca a nosaltres mateixos treure’n profit.
Això de “mort el gos morta la ràbia” no funciona. Fer veure que el problema (o la persona) que ens obstaculitza no existeix és d’il · lusos i el nostre instint ho sap pel que no deixarà de molestar fins que ho solucionem.
Hauré de buscar eines per desenganxar el got de la taula o bé anar a per una ampolla d’aigua perquè posar-me d’esquena a la taula i al vas no et traurà la set.
¿I els nens?
Els efectes de l’emoció en ells és més impactant però menys residual. És a dir que els serà molt difícil controlar la rebequeria però també serà gairebé impossible que els surti una contractura (perquè a penes es contenen)
L’important és que aprenguin a aconseguir de nou el control sobre si mateixos i a utilitzar, un cop tinguin la calma, la raó per salvar l’obstacle i intentar així de “bones maneres” aconseguir el que pretenen. (Encara que això no sempre sigui possible, que aquesta és una altra !!:-))
.
.
Deixa un comentari