449. El meu feliç aniversari.

Escrit el 14/02/2014 a les 9:46 § 1 comentari

aniversari

                                             (foto del amb els meus avis. 4art aniversari)

 

És qüestió de temps. D’estona, vull dir:
Cada vegada que miro prou ESTONA als ulls d´una altre dona, sóc capaç de veure´m-hi en ells.

No té mèrit, ho fa l’edat. És una de les virtuts de complir anys, ens torna empàtics.(Si ens hi disposem).
A mi m´hi tornen, especialment empàtica, els del meu mateix sexe: Ja no hi ha gairebé res que ELLES hagin viscut que no se’m faci familiar.

En els seus èxits i en els seus desastres. (Els grans, però bàsicament els petits). En allò que vaig dir que no faria segur però també en tot el que, fins que va arribar el moment, no em veia capaç de fer: Els errors, les faltes, els fracassos, les decepcions, les misèries miserables però també els encerts, les victòries, en cada una de les seves intensitats i definicions.

M’agrada el món. I tant que m’agrada.
Penso que és un bon lloc per existir però no m´hi podria estar sense contemplar-me enmig dels meus semblants convençuda que sóc part d´un equip. I en un equip, sempre hi ha de tot. Es clar. Cal dir que, a vegades, la llosa sóc jo? Aquesta és la gràcia: SUPORTAR tant com et suporten.

Em queden un bon grapat de lliçons encara, més les que tinc que repassar però ja he aprés a ser pacient, a administrar la calma, a escoltar per entendre i allargar la mà fins i tot a les traïcions (que mira que costa) i en això, veus? també sóc més sensible amb el MAL anomenat sexe dèbil. Crec que la meva tolerancia la dec al  fet de que m’obligo constantment a NO perdonar.

Jo no perdono MAI perquè, per mi, perdonar és d’arrogants i prepotents. I no ho vull ser: Les segones oportunitats sempre són millors.

En fi, que avui és el meu aniversari i em sento feliç. Feliç d’habitar la terra tan infinita i amb tants destins creuant-se amb el meu. Feliç i ben creguda de què el millor està per venir. Feliç de tenir l’oportunitat d’expressar públicament la meva felicitat, de què em llegiu. (Moltes gracies).

GAUDIRÉ de la vida fins l’última engruna. Això pensaré abans de bufar.
(Ja farem ús de l’eternitat quan siguem àngels. :-P)

Bufaré. Amb els ulls tancats.
I tan de bo que, amb el desig, se’m concedeixi el privilegi de seguir aquí, molts, MOLTÍSSIMS anys més.

 

 

 

Etiquetes , , ,

  • neus ha dit:

    Ole ole ole! Que bonic i que bonica que ets! Jo tanco els ulls tambe i demano el mateix, i que per molts anys ho podem compartir, VISCA la vida i les mares que ens van parir!
    xxx

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *