Anna Pujabet

Si em va fer il · lusió rebre el premi Best Bloc fa uns dies, no vegis amb quin agraïment rebo el que m’acaba de lliurar ara “y papá también”.

Com diu ell, més encara perquè és estranger. Que graciós.

És una “Internacional Edition” que ens arriba en portuguès i que a mi em demostra, sobretot, que en el món virtual no hi ha fronteres: És més lliure. » Llegir la resta «

En el meu carrer hi ha terrats i façanes que no havia vist mai: Roba estesa que fa olor de sabó, persones que observen quietament, testos que gotegen, flors… Com pot ser? Des de quan són allà?

Milers de seqüències esperant mirades.

Encara hi ha molt per descobrir

Anem.

Sortim.

Vivim.

Ara!

– Hem de dur criatures a aquest món? – Tal i com està tot, cal?

Voleu saber la meva? Que opino?
Doncs opino, molt seriosament, que només la pregunta en si ja ens hauria d’espantar. I molt.

Si existim, si estem aquí, NOMÉS és per procrear. » Llegir la resta «

La meva mare va néixer a Andalusia i el meu pare és de Copons i quan era petita em deien (alguns) que per aquest motiu jo era xarnega.
No sabia molt bé (i em penso que els que m’ho deien tampoc) que volia dir exactament ser xarnego però el to despectiu implícit al mot em donava pistes de què massa bo no podia ser.
Això de més petita. Un cop vaig créixer, el menys preu de la paraula ja no era el que més em molestava. El que em sabia greu de debò és que així com els Castellans pertanyen a Espanya i els Catalans a Catalunya, els xarnegos no érem de enlloc. I és veritablement molt molest no ser de enlloc, sobretot quan ets una adolescent. » Llegir la resta «

Cada temporada començo el blog amb una avaluació general de com ha quedat l’entorn on he conviscut amb els meus fills durant l’estiu.

Aquest any no. Aquest any no hi ha inventari. No m’atreveixo.

A més, els grans demanen el seu dret a la intimitat i, efectivament, si resumeixo el que veig a casa un cop retirades les tropes, la seva intimitat se’n va a fer punyetes. Deixem-ho aquí. » Llegir la resta «

A Streatham hill no sóc la maredebessons, sóc the sister of the twins.

Vulguis o no, la meva curiosa manera de reproduir-me (de 2 en 2) crea expectació fins i tot en el respectuós i fred posat anglès. Sobretot entre les dones.

Quan saben la meva història es fa un silenci de reconeixement, primer. Una mena de reconeixement tribal, que jo sé el que vol dir però que no puc traduir en paraules i que acaba estenent un tímid vel d´afinitats que ens comunica. » Llegir la resta «

No he arribat a temps.

Jo crec que ha estat el viatge a Londres més llarg de la meva vida (fins i tot em balancejava a l´avió per donar-li embranzida). Les contraccions van començar just després de que validés el vol (ja no el podia avançar) i al final, per poc, ! ben poc !, m´ho he perdut: La filla de la meva germana ha vingut al mon sense mi. » Llegir la resta «