A Streatham hill no sóc la maredebessons, sóc the sister of the twins.
Vulguis o no, la meva curiosa manera de reproduir-me (de 2 en 2) crea expectació fins i tot en el respectuós i fred posat anglès. Sobretot entre les dones.
Quan saben la meva història es fa un silenci de reconeixement, primer. Una mena de reconeixement tribal, que jo sé el que vol dir però que no puc traduir en paraules i que acaba estenent un tímid vel d´afinitats que ens comunica.
Si la maternitat ens apropa per naturalesa a crear vincles femenins, aquestes aproximacions no troben impediments per més fronteres humanes que hi hagi. Ni tan sols la llengua i la cultura ho impedeix. N´hi ha prou amb una mirada o amb un gest. No em digueu que no l´heu tingut mai aquesta sensació?
Si? Doncs ara us vull fer arribar algunes de les coses que aprenc dels meus intercanvis Londinecs.
Heu sentit mai a parlar dels bolquers reutilitzables?
He trobat aquest lloc a internet on expliquen força bé el perquè d´aquesta opció.
http://ecofield.com.ar/blog/las-alternativas-al-paal-desechable/
Fa l´efecte que es tracta d´articles del segle passat, oi? però que aquí comença a ser una costum força estesa fer-los servir.
Per algun motiu deu ser…
Deixa un comentari