– Hem de dur criatures a aquest món? – Tal i com està tot, cal?
Voleu saber la meva? Que opino?
Doncs opino, molt seriosament, que només la pregunta en si ja ens hauria d’espantar. I molt.
Si existim, si estem aquí, NOMÉS és per procrear.
Vivim exclusivament per seguir vius. I l’única manera de sobreviure és reproduint-nos. Si deixem de fer-ho, ens extingim.
Som el que som, una espècie més de les que poblen la terra, amb les mateixes i simples intencions. Que ens hem cregut? La resta del que fem amb la nostra vida, mentre vivim, és circumstancial i anecdòtic.
Superiors? No. Més, si. Però no de millors sinó de molts. I això és més signe de plaga que de cap altra cosa.
Si l’ésser humà es planteja tenir fills o no, potser és que la natura té previst eliminar-nos i aquestes intencions de la mare Terra a mi no em fan cap gràcia. Ni mica.
Senyors meus ( sobretot vosaltres que sou qui més seny hi poseu al tema), les dones no concebem per lògica. No en té!!
Ho fem per instint.
Deixa un comentari