Cada temporada començo el blog amb una avaluació general de com ha quedat l’entorn on he conviscut amb els meus fills durant l’estiu.
Aquest any no. Aquest any no hi ha inventari. No m’atreveixo.
A més, els grans demanen el seu dret a la intimitat i, efectivament, si resumeixo el que veig a casa un cop retirades les tropes, la seva intimitat se’n va a fer punyetes. Deixem-ho aquí.
El que si que us puc dir és que la meva llibreta de notes està replena d’apunts, que el meu cap fa fum i que els meus dits busquen el teclat com uns assedegats.
Us he sentit molt a faltar.
Doneu-me una mica més de temps: Només falten 5 dies perquè comenci el cole i la meva llibertat condicional.
Fins ara.
Ja feua molts dies que trobava a faltar els teus comentaris del blog. Tens el temps que necessitis. ptns.
Anton
A vegades tornar a la monotonia s’agraeix. Jo també ho necessito.
Bendita rutina!!! 😉
My bro bookmarked this web page for me and I have been going through it for the past several hours. This is really going to assist me and my classmates for our class project. By the way, I like the way you write.
Tinc mal de cap….. el meu cervell està canssat d’anar tant ràpid, contestar per preveure la resposta i tancar tema…. Fora dels dies que tenia organitzats, la resta sel’s organitzen que dona gust, i com !!! ja està, prou, tot torna a la rutina. Petó.