Compte amb “els silencis” dels nens.
Poden dur conseqüències “molt dificils d´eliminar.
Escrit el 13/03/2014 a les 19:09 § 0 comentaris
Escrit el 10/03/2014 a les 9:33 § 1 comentari
Conec una persona a qui, els crits de les orenetes, la transporten a un moment lleig.
Li fan reviure l’escena en la què li comuniquen una tragèdia familiar.
Quan arriba la primavera i les sent, tota ella encongeix. No li agraden. » Llegir la resta «
Escrit el 03/03/2014 a les 17:47 § 0 comentaris
Escrit el 28/02/2014 a les 14:11 § 0 comentaris
Escrit el 27/02/2014 a les 11:02 § 0 comentaris
Sent jo una adolescent vaig arribar a la conclusió que fem moltes coses, aparentment inútils, que, d’evitar-les, ens estalviarien una gran energia.
Va ser llavors, en el meu convenciment, que li vaig dir al pare:
– Perquè he de fer-me el llit cada matí si a la nit el torno a desfer?
Ell, home tan senzill com savi, em va respondre: » Llegir la resta «
Escrit el 26/02/2014 a les 10:36 § 2 comentaris
M’ho pregunten. Darrerament, molt sovint. Volen saber si ja he refet la meva vida. Aprofito el post d’avui per explicar-me:
Si. No del tot però SI. Vejam: » Llegir la resta «
Escrit el 25/02/2014 a les 0:18 § 0 comentaris
Escrit el 21/02/2014 a les 9:20 § 0 comentaris
Escrit el 14/02/2014 a les 9:46 § 1 comentari
(foto del amb els meus avis. 4art aniversari)
És qüestió de temps. D’estona, vull dir:
Cada vegada que miro prou ESTONA als ulls d´una altre dona, sóc capaç de veure´m-hi en ells.
No té mèrit, ho fa l’edat. És una de les virtuts de complir anys, ens torna empàtics.(Si ens hi disposem).
A mi m´hi tornen, especialment empàtica, els del meu mateix sexe: Ja no hi ha gairebé res que ELLES hagin viscut que no se’m faci familiar. » Llegir la resta «
Escrit el 09/02/2014 a les 21:22 § 0 comentaris