Anna Pujabet

Si alguna cosa ens uneix de debò a les persones, és fer front comú a alguna injustícia que ens afecti a tots. De vegades penso que n´hauríem de patir més de les que patim, ens aniria rebé per salvar tantes distàncies absurdes com hi ha entre nosaltres.

Res, a banda de la meva intenció de bona voluntat universal, volia explicar-vos que aquesta curiosa solidaritat humana també serveix en el micro planeta familiar. No només és útil si no que, trobo, és boníssima per fomentar i millorar les relacions entre germans. Jo, almenys, la utilitzo sovint.

No és broma del tot quan els meus fills grans em titllen de “ser superior” perquè de tant en tant tendeixo a provocar tsunamis i demés catàstrofes improvisades per tal de veure com se les enginyen per aliar-se, en el fons, contra mi. » Llegir la resta «

Després dels còlics del lactant, els terrors nocturns són, per mi, una de les grans incògnites de la primera infància. Us deixo aquest enllaç per si voleu saber-ne més.

Terrors nocturns

La meva filla gran els va patir fins no fa massa, aproximadament van remetre cap els 10 anys.
Qui ho ha viscut entendrà que és de les situacions més desconcertants i angoixants que vivim els pares amb nens sans. » Llegir la resta «

Els nens no comparteixen i els adults amb prou feines. Hi hauria molt a discutir sobre el significat pur de la paraula altruisme, però, vaja, millor deixem-ho, jo per ara m’ocupo de les criatures.
Els forcem a que “deixin” les seves joguines al germà, a l´àmiguet.. perquè donem per fet que, “obligant-los”, els fem sociables i ser sociable els apropa a l’ideal humà.
– El meu, al final, sempre comparteix.
– No. El teu, al final t’obeeix. ( Molt diferent.) » Llegir la resta «

Estic ben creguda de que si anem a dormir cada nit és per és recordar-nos, al despertar, que la vida requereix (anant tot bé) un mínim d’esforç. L’esforç de llevar-nos. Petit comparat amb segons què, però biològicament imprescindible.
Si poguéssim o si sabéssim com, també ens l’estalviaríem.

Evitem el dolor perquè ens resulta desagradable sense comprendre que el necessitem si el que pretenem és seguir vius. » Llegir la resta «

Hi ha moltes coses que no entenem dels recents nascuts, entre elles, la més angoixant és comprendre perquè ploren. Benvinguts al mon de les suposicions. Suposeu tant com vulgueu, si hi hagués resposta adulta fiable als motius de les seves crides jo la sabria. Ho he buscat per activa i per passiva i em temo que a hores d’ara encara no puc donar consol a les mares que em demanen interrogants: – que li passa al meu fill?

Tots els nadons ploren. Nets, menjats i dormits. Ploren. I jo els dono una prova irrefutable de que això és així. Els dic, fent burla, que si les mares sabéssim sempre perquè ploren els nostres fills, no en ploraria ni un. » Llegir la resta «

Quan jo tenia 4 anys em vaig negar en rodó a fer un petó.

Recordo al detall aquell moment.

Encara pesa sobre la meva consciència haver-m’hi negat.

No ho explicaré ara, és llarg i tampoc ve al cas. » Llegir la resta «