Quan jo tenia 4 anys em vaig negar en rodó a fer un petó.
Recordo al detall aquell moment.
Encara pesa sobre la meva consciència haver-m’hi negat.
No ho explicaré ara, és llarg i tampoc ve al cas.
Com a nena que vaig ser i com adulta que sóc dic que obligar a una criatura a tenir mostres d’afecte a contra cor és una falta de respecte a la seva voluntat i una violació a la intimitat. Així és com ho veig.
I afegeixo que, quan es força a un nen a tenir contacte físic amb un adult ( malgrat l’adult sigui de família directe i malgrat el contacte hagi estat tan minúscul com un petó ) se l’està ensenyant a sotmetre’s d´una manera insana. Una submissió que en un futur potser l’impedirà negar-se en situacions d’abús.
A estimar no s’hi obliga.
Obligar a estimar desperta un munt d’emocions, menys amor.
….? no ho havia vist així…