Hi ha moltes coses que no entenem dels recents nascuts, entre elles, la més angoixant és comprendre perquè ploren. Benvinguts al mon de les suposicions. Suposeu tant com vulgueu, si hi hagués resposta adulta fiable als motius de les seves crides jo la sabria. Ho he buscat per activa i per passiva i em temo que a hores d’ara encara no puc donar consol a les mares que em demanen interrogants: – que li passa al meu fill?
Tots els nadons ploren. Nets, menjats i dormits. Ploren. I jo els dono una prova irrefutable de que això és així. Els dic, fent burla, que si les mares sabéssim sempre perquè ploren els nostres fills, no en ploraria ni un.
De Londres m’ha arribat aquest estiu una fórmula que, inexplicablement, funciona força bé. I potser no tan inexplicablement… El 80% del cos d´un nadó és aigua. Gairebé tot ell és aigua i abans d’exhalar el seu primer glop de vida ha estat 9 mesos submergit.
Una mare desesperada va comprovar com la seva criatura es calmava si l’apropava a una aixeta oberta, curiosament el nen s’asserenava al escoltar brollar l’aigua.
Hi ha vídeos a Internet que contenen aquests sons. He recomanat a mares que els utilitzessin quan acabessin els altres recursos i la majoria de respostes han estat positives. Es per això que m’ha semblat interessant compartir-ho al blog.
L’avantatja de tot plegat és que superat l’any, mantindreu solament un borrós record d’aquests mals moments, el cervell humà és així d’intel·ligent !, però si mentrestant ho patiu, no perdreu res per intentar-ho.
Us passo un dels enllaços amb el que hem experimentat molt satisfactòriament.
Sort.
Deixa un comentari