Hi ha moltes coses que no entenem dels recents nascuts, entre elles, la més angoixant és comprendre perquè ploren. Benvinguts al mon de les suposicions. Suposeu tant com vulgueu, si hi hagués resposta adulta fiable als motius de les seves crides jo la sabria. Ho he buscat per activa i per passiva i em temo que a hores d’ara encara no puc donar consol a les mares que em demanen interrogants: – que li passa al meu fill?
Tots els nadons ploren. Nets, menjats i dormits. Ploren. I jo els dono una prova irrefutable de que això és així. Els dic, fent burla, que si les mares sabéssim sempre perquè ploren els nostres fills, no en ploraria ni un. » Llegir la resta «