Si em planto al teu davant et dono una espenta i t’insulto, que passarà?
T’enfadaràs. O potser no, ves a saber.
El que si que gairebé segur que no faràs és treure’t les sabates.
Si t’insulto i et treus les sabates, quedaré ben parada.
No ho entendré.
Ni tan sols sabré si t’has molestat i jo volia molestar-te!
Quan el meu fill petit fa vaga de fam i decideix no acabar-se el sopar per la mandra de auto-servir-se no el castigo sense mirar els dibuixos. No, no, no.
Si el castigués sense la televisió seria com treure’m les sabates.
Senzilla i coherentment, si no s’acaba el sopar, no fa postres.
El dia que vaig aprendre a premiar i a castigar amb coherència, de sobte, la majoria de premis i càstigs van resultar eficaços.
Encara em pregunto ara com pot ser que no se m’acudís abans.
.
.
