Sempre que decidiu aplicar un castig* als vostres fills, jo RECOMANO donar les instruccions en privat.
Si només és un l´afectat, a ell. Si son varis, per separat.
El castig* en SI ha de ser la conseqüència. La humiliació pública NO ha de ser MAI part d´aquesta conseqüència.
Els que s´en lliuren del castig (germans..ect) NO haurien de trobar en cap cas el premi o el gaudi en el perjudici de l´altre. Han de saber que el castig aliè, NO és de la seva incumbència.
Personalitzeu i Privatitzeu.
Passeu la cortina.
*CASTIG:
Conseqüència dirigida per un adult provocada per una acció incorrecte de l´infant amb la intenció de corregir-lo a través de l´aprenentatge.
EXEMPLE:
Desprès de jugar, dos dels meus fills endrecen i un tercer no col.labora.
Si castigo al que s´en desentén sense veure la tele (per ex), la seva actitud té una conseqüència pero no un aprenentatge.
Si el castigo a endreçar els coberts de la cuina o l´armari del rebost (per ex.) la seva actitud té una conseqüència i un aprenentatge. (Hi ha una relació)
Deixa un comentari