Monòleg a la meva filla Martina (7anys)
De capsetes n´hi ha de moltes mides, formes i colors.
Algunes només t´agraden a tu, d´altres a mi. N´hi ha que ens agraden a les dues.
Les mirem, les triem amb el pensament i les escollim.
I quan les escollim sabem que, ens agradin molt o poc, totes, totes, serveixen pel mateix: Per guardar-hi alguna cosa a dins.
Si les capsetes de la botiga fossin plenes quan les comprem, t´imagines?com que no podem saber que hi contenen, oi que les triaríem diferent?
Qui sap quina d´elles durà dins allò més valuós?
Aviat aprendries que el botiguer és molt capritxós i que el què hi fica poc té a veure amb la mida, la forma o el color. Ves a saber si en la capseta gran només hi ha fulles seques i en la petita, un anell de lluentons.
Només ho sabràs quan arribis a casa i l´obris.
Les persones, Martina, som capsetes també.
Això que toques; les mans, els braços, la panxeta..només és la forma de la nostra capseta.Hi ha moltes capsetes/persona distintes!!!! T´has fixat?
Dins de cada una hi ha una llumeta que necessita de la capseta per viure en aquest món.
Tant és com sigui la capseta, com que és una capseta, només serveix per una cosa; per portar la llumeta.
La llumeta ets tu. La meva llumeta sóc jo.
La meva llumeta és el que veus quan no em veus. Quan em recordes, quan m´enyores, quan m´estimes, fins i tot quan t´enfades amb mi.
Cada capseta/persona té la seva llumeta dins i només la coneixeràs i podràs veure com és quan t´hi apropis prou.
Estigues al cas fill, igual que a la botiga amb les capcetes plenes, mira bé com tries quan triïs entre les persones.
Deixa un comentari