Si alguna cosa ens uneix de debò a les persones, és fer front comú a alguna injustícia que ens afecti a tots. De vegades penso que n´hauríem de patir més de les que patim, ens aniria rebé per salvar tantes distàncies absurdes com hi ha entre nosaltres.
Res, a banda de la meva intenció de bona voluntat universal, volia explicar-vos que aquesta curiosa solidaritat humana també serveix en el micro planeta familiar. No només és útil si no que, trobo, és boníssima per fomentar i millorar les relacions entre germans. Jo, almenys, la utilitzo sovint.
No és broma del tot quan els meus fills grans em titllen de “ser superior” perquè de tant en tant tendeixo a provocar tsunamis i demés catàstrofes improvisades per tal de veure com se les enginyen per aliar-se, en el fons, contra mi.
Us cito uns exemples de tants:
Exemple 1.
– Avui per sopar hi ha, o bé macarrons o bé patates rosses i ous ferrats (ambdós són plats que els encanten). Si no us poseu d’acord abans de les 20.30 i entre els dos decidiu el plat, aleshores hi haurà verdures i peix.
Exemple 2.
– D’acord, un pot asseure’s al seient del costat del conductor. (quan ja tinguin la edat, es clar). Parleu de quins trajectes farà cada un. Si no ho teniu clar abans que posi la clau al pany, tots dos aneu darrera.
Exemple 3.
– Ara que tinc una estona us llegiré un conte. Escolliu junts quin voleu abans de que l’agulla del rellotge arribi al 3 (per.ex). Si no ho aconseguiu, continuaré fent les meves coses. S’haurà acabat el temps.
Important que un cop desencadenada la tempesta us manteniu al marge, absolutament.
Les divinitats no discuteixen el perquè de les seves accions. Mai. I si escolten, que ves a saber tu, si escolten, no acostumen a respondre. Ja saben els fidels que hi ha raons que escapen del seu enteniment.
Quedareu parats de com i de que ràpid ho resolen quan volen. Ja m´ho explicareu.
Deixa un comentari