A la primera pregunta i en benefici del nadó, llet materna.
A la segona pregunta i en benefici del nadó, decisió pròpia.
Que us haig de dir que no sapigueu ja? que la llet materna és millor que l’artificial? Oi tant !!.
Però, per mi, entre l’equilibri emocional de la mare i la llet materna, molt millor el biberó. No sé si m’enteneu.
La mare decideix, pugui o no pugui. I si no vol, no pot.
Malgrat tot, encara tinc una proposta més interessant, a veure que en penseu:
Pot semblar una bogeria segurament perquè estem massa “civilitzats” com per contemplar aquesta tercera possibilitat, però que me’n dieu de les dides?
Llàstima dels nostres prejudicis perquè, estic convençuda que seria més rendible pels pares i més sa per la criatura, comprar la llet sobrant a una altre mare que estigui alletant (no forçosament li hauria de donar el pit) que no pas els pots caríssims de llet en pols que hi ha en el mercat.
Saludable per la criatura.
Rendible per la donant / receptora
Bo per ambdues mares i els seus vincles de criança.
Qui sap, potser algun dia evolucionarem tant com per fer-ho possible amb normalitat.
Deixa un comentari