No he arribat a temps.
Jo crec que ha estat el viatge a Londres més llarg de la meva vida (fins i tot em balancejava a l´avió per donar-li embranzida). Les contraccions van començar just després de que validés el vol (ja no el podia avançar) i al final, per poc, ! ben poc !, m´ho he perdut: La filla de la meva germana ha vingut al mon sense mi.
No hagués estat de massa ajuda tampoc, però hauria provat de fer allò de direccionar els ulls a totes bandes per no perdre´m res. Un “momentàs” amb el conscient d´una peça. Dels que no s´obliden. ! Una llàstima !. Que hi farem. Potser hi haurà una propera ocasió? (Després de destrossar-se les cordes vocals i no n´ha quedat gens escarmentada. Sàvia que és la naturalesa !).
Ha estat ben acompanyada i ben atesa. A la seva vora, el pare de la criatura i la meva mare que hores d´ara encara està en estat de xoc. Pobra dona !. Deu ser dur veure patir així la teva filla ni que sigui per dur al mon una neta. S´estimaran amb la mateixa intensitat els nets que els fills?
Quan vaig arribar la casa feia olor de “naixament” i mentre ho revivien se´ls hi escapaven pels ulls i les mans i la boca tot el que acabaven de viure. Vaig recordar la Carla i els seus 4 parts naturals, mare meva! També a altres mares, sobretot les que aquests dies m´heu explicat les vostres experiències. Seqüències que he vist i he sentit reproduïdes en la ment com a propies.
Encara nua, me la van col.locar damunt la pell i ens vam quedar una estoneta abraçadetes. Ai senyor!
Una nena.
Aquest és el nostre temps. (Ho dèiem amb la Laura i la Raquel fa uns dies.) Vaig pensar; El futur immediat s´escriu en femení i plural. Segur.
Això mateix em deia a mi mateixa contemplant-la. I mentre la mirava, aquesta coseta tan petita em va regalar un somriure reflex dels que fan els nadons. Per mi que m´ha entès. Vaja! Ho sap ! i també deu saber que aquí està la tieta per acompanyar-la a descobrir-ho.
Benvinguda Djuna. El mon és teu.
Quina passada!!! M’has fet caure la llagrimeta…
I mira que estenes format de blog x explicar una de les coses més xules que es poden publicar..
Ja t’he felicitat x l’altre banda x la superneboda.. I ho faig extensiu a la Djuna x la supertieta..!
Haurà d’aprendre a llegir ràpid per no perdre cap de les teves recomanacions… 😉
De debò.. Que sigui moooolt molt feliç! Ptons.
Tinc la pell de gallina!! M’has emocionat tant!!
Una abraçada enooooooooooorme per la mami, és tota una campiona. Sempre ho ha sigut, sempre ha sigut valenta i ara ho ha demostrat més que mai. Benvinguda Djuna (el nom m’agrada moltíssim!!)
Petonassos per la iaia i la tieta. I petonets dolços per la petitona de la família.
Ah! I felicitats pel nou disseny, m’agrada molt!!
Mònica
Enhorabona a tots !! M’he emocionat..
Sense paraules. No hi ha desperdici, sempre escruis el que sents però avui t’has lluït, la millor frase, per mi, és clar, “El món és teu”. Quina tieta….. renoi !!!!!
No sabia que estaba la familia de naixement. Enhorabona. Anna felicita a la teva germana de la meva part com veí teu que sóc