Anna Pujabet

És francament difícil donar amor quan ni tan sols sóc capaç de tenir-ne per mi mateixa.
La maternitat mou infinits punts en el nostre mapa de vida. Un d’aquests punts, un d’important, està just a sobre nostre.
A vegades, ens espanta tant que deixem de mirar-lo.
No ajornem, defugim. » Llegir la resta «

El tabaquisme és una addicció.
L’addicció és una malaltia física i psicoemocional.

Hi ha mals que inspiren compassió i d’altres no.
Hi ha malalts que es consideren víctimes i malalts que es consideren culpables de la seva malaltia.
Tot plegat depèn del jutge. » Llegir la resta «

Si, com alguns defensen, fos veritat que pel sol fet d’haver parit amb dolor una criatura s’establissin  vincles extraordinaris entre mare i fill, no hi hauria mares més unides als seus fills que les que adopten.

Perquè no hi ha part més dur, llarg, esgotador i que posi més a prova l’amor dels pares vers la seva descendència, que el que s’esdevé en un procés d’adopció. » Llegir la resta «

Si en alguna cosa poso especial interès en els meus tallers prenatals és a presentar a les futures mares la més objectiva realitat.

Perquè? Perquè les frustracions vénen sempre precedides de falses expectatives. Però és fàcil caure-hi, molt fàcil.

Perquè? Perquè quan estàs embarassada, no sé ben bé a què es deu, se’t apareixen futurólogas com bolets i entre elles hi ha dues espècies abundants:

Les que viuen el ens mons de Yupi i les que viuen en els mons de Dante. » Llegir la resta «

Ningú es pot considerar abandonat si la persona que ens deixa no ho fa amb la expressa voluntat de prescindir de nosaltres definitivament.

Si te’n vas a sopar, no abandones als teus fills. I per si tens dubtes, a tenir cura de tu ( relacions socials incloses) hi tens tanta obligació com d’anar a treballar. » Llegir la resta «

Per mi, el motiu fonamental de perquè no s’ha deixar plorar a un nadó més del que seria raonable ( tan raonable com el propi i individual nivell de tolerància) és la construcció del botó.

La resistència de la mare al plor fa que es construeixi un botó  invisible, impalpable però real. Que localitzo damunt l’estomac i enmig de les costelles i del qual hi pengen mils ramificacions nervioses i emocionals.

Com més vegades vivim la situació angoixant del plor, més sòlid el botó. Fins que arriba el dia en que el botó és un potent interruptor que ens pot dur a l’estrès de 0 a 100 en qüestió de segons. » Llegir la resta «

Fins que no ets adult no descobreixes que fràgil pot arribar a ser la figura del pare. Vaja! No se suposa que havíem de ser totpoderosos? Com ho faig si, de vegades, em sento tan inestable? Només em passa a mi? Ostres, em sento fatal, he tingut un cop de geni i els hi he fet pagar als nens. » Llegir la resta «

A la primera pregunta i en benefici del nadó, llet materna.
A la segona pregunta i en benefici del nadó, decisió pròpia.

Que us haig de dir que no sapigueu ja? que la llet materna és millor que l’artificial? Oi tant !!.
Però, per mi, entre l’equilibri emocional de la mare i la llet materna, molt millor el biberó. No sé si m’enteneu.

La mare decideix, pugui o no pugui. I si no vol, no pot.

Malgrat tot, encara tinc una proposta més interessant, a veure que en penseu: » Llegir la resta «

Sóc una oca lloca.

Grossa i estarrufada.

Les meves plomes fan olor a bressol net i cotó, són, calentes i acollidores i sempre apunt pel consol.

Quan es fa fosc m’adormo amb el bec sota l’ala i mai m’abandono del tot per poder espiar les meves criatures, per vetllar per elles i els seus somnis. » Llegir la resta «