Mirall, mirallet.

Escrit el 31/05/2013 a les 8:07 § 0 comentaris

Al mirall cal plantar-li cara sovint.  Amb afecte i seguretat.

A partir dels sis mesos un nadó ja pot saber que el que hi ha a l’altre banda és més que un amic, es ell : El recipient que el conté. La imatge d´un mateix al món.

Amb les seves perfectes imperfeccions que haurem d’aconseguir estimar perquè ens defineixen i  cal que ens defineixin bé.

Millor que ho aprenem a fer de petits això de reconèixer-nos sovint. No hauríem de ser el menys conegut de tots els éssers que ens envolten. Hauria de ser ben bé al contrari. No creieu?

Feu que hi parlin. Parleu-hi. Parleu-vos.

Practiquem-ho sempre que es presenti l´ocasió  i forcem-nos a no perdre aquest sa costum perquè evitar-nos ens empetiteix.

“Una por de la que em sento orgullosa d´haver estat capaç de vèncer en la meva ja edat adulta, és la de mirar-me de ple als ulls, almenys un cop, cada vegada que utilitzo el mirall”

 

 

 

Etiquetes , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>