No he arribat a temps.
Jo crec que ha estat el viatge a Londres més llarg de la meva vida (fins i tot em balancejava a l´avió per donar-li embranzida). Les contraccions van començar just després de que validés el vol (ja no el podia avançar) i al final, per poc, ! ben poc !, m´ho he perdut: La filla de la meva germana ha vingut al mon sense mi. » Llegir la resta «
