Sobre la psicologia inversa i els nens, permeteu-me afegir alguna cosa més relacionada:
Quan era molt jove vaig estar present en una conversa que em va deixar perplexa. No tant pel que es va dir que amb prou feines comprenia, sinó per com es va resoldre.
El meu pare discutia uns treballs de paleta amb el senyor responsable d’aquestes tasques. Fins i tot jo em vaig adonar que feia molt estona que es donava voltes sobre el mateix, una vegada i una altra i que això presentava poques esperances d’aconseguir un acord. Així estaven els dos ben emmurriats quan, de sobte, l’home es posà dret i va dir: » Llegir la resta «
