Atura’t un moment. Pensa en alguna cosa que et posi molt content.
T’ajudo, per exemple: T’ acaba de tocar-te la grossa de Nadal! (qui no s’ha auto-estimulat així mes d’una vegada oi?)
Posa’t en situació. Nota l’emoció. La sensació feliç. Deixa que el teu instint actuï i digues-me, què et ve de gust fer?
És molt probable que la teva llista hi hagi alguna d’aquestes coses (o semblants):
– Trucar a la meva família
– Comprar regals als meus fills
– Ajudar al meu germà a pagar la seva hipoteca
– Celebrar una festa.
– Projectar un viatge
– Convidar als meus amics
L’alegria ens impulsa a tenir vida social.
La necessitem per relacionar-nos i per compartir. (Si estem de mal humor, no donem ni els bons dies). En el nostre punt més animal i primitiu, aquest estat emocional ens permet conèixer altres individus i procrear.
Un nen alegre i feliç és un nen comunicatiu i sociable i la nostra saviesa maternal ens diu que en això va inclosa la seva supervivència. Aquest és un dels motius de pes pel qual totes les mares tenim certa obsessió amb procurar que els nostres fills sempre estiguin contents.
Les emocions són sempre útils (veure TRISTESA, veure POR) però sense el fred no existeix la calor.
Això vol dir que hem de conèixer, entendre i aprendre a gestionar-les TOTES (i els nostres fills també). No només les plaents (intel·ligència emocional).
Així és com aconseguirem acostar-nos a l’equilibri.
.
Deixa un comentari