La més dolorosa i comuna de les emocions que patim en excés i també la que interpretem amb menys encert. (Veure altres emocions: tristesa)
I això que sense ella no sobreviuríem ni un sol dia, fins i tot per baixar escales necessitem tenir una mica de por. La cosa més absurda i insignificant ens mataria sense aquesta emoció.
Però com hem de llegir exactament a la por?
La por ens diu que un perill ens amenaça i que hem de prendre precaucions. No ens nega que ens tirem d’un barranc, ens convida a posar-nos un casc (metàfora irònica).
Què passa si no li fem cas?
L’instint sempre respecta les nostres decisions i procura perquè siguem capaços d’assolir-la amb èxit.
Si eludim el seu missatge (de sobte ens posem a fer mil tasques per despistar el malestar de sentir por) el nostre instint augmentarà la dosi, fins que l’escoltem. I aquesta por lleugera del principi pot convertir-se en pànic per moments i sense raó aparent.
On es manifesta físicament la por?
A l’estómac.
Per això molts nens es queixen de mal de panxa quan encara no saben que el que tenen és por.
Els grans també, a vegades no ho sabem.
No només fan por els monstres gegants de mocs verds, hi ha munts de coses petites, quotidianes, familiars, … que ens poden fer por. Fins i tot aquelles “que no haurien” (aquestes són les més perilloses). No descartis res, escolta el teu cos i busca.
Segons què et provoca un run-run sota de les costelles just a sobre del melic? Doncs ja ho tens.
Què faig?
Reconeix el símptoma físic. Indaga que t’inspira aquesta emoció. Pregunta’t perquè. Procura’t les proteccions necessàries. I endavant: Resol.
Per bé o per mal, però allunya’t del precipici. Quedar-te allà sense fer res t´ empitjorarà segur perquè el teu subconscient no entén ni mitja paraula de les raons tan raonables del teu conscient.
A vegades amb el simple gest de mirar de cara el punt físic on es manifesta la por és suficient perquè es dissolgui. Fins i tot abans d’entendre. Almenys baixarà d’intensitat segur, ni que sigui momentàniament.
Prova i explica’m, si vols.
P.D
Aquesta porta del darrere a la por que he intentat explicar així per sobre en el post, va ser per a mi el gran descobriment de la intel • ligència emocional que vaig conèixer per primera vegada de la mà del mestre Josep Toll. Com tanta gent, servidora, era posseïdora de moltes pors acumulades i augmentades, sobretot, per la meva obstinació a ignorar-les.
Tant de bo que aquest petit coneixement us faci tant bé com a mi.
Recorda: Sense por no pots ser valent
.
Deixa un comentari