Nens pobrets i pobrets nens.

Escrit el 10/12/2016 a les 12:51 § 4 comentaris

a

I són festes de nou i de nou torno a tenir moments puntuals d’angoixa per NO poder comprar coses que NO necessito. Curiós.

Per més que m´ho treballo encara hi ha instants d’atordiment que no controlo. Instants en que caic en el parany mental de buscar regals inútils. Perquè? No ho sé. Cerco regals inútils a bon preu. A la balalà i de forma inconscient fins que m’atura la raó. Menys mal!

Regals cridaners dels que embolicats fan tanta patxoca, dels que es donen per Nadal i que per Sant Esteve ja són brossa. Dels que no tornem a la botiga perquè “pel que val, no cal”. Sembla mentida, quantes absurdes contradiccions.

L´excusa del meu jo compulsiu? Una rara i immerescuda compassió que m’inspiren els nens. No tots, eh? Els meus; pels nens. I doncs? És pels nens. » Llegir la resta «