A compartir s’aprèn.
Gaudir compartint és un signe de maduresa. Perquè? Perquè no naixem amb aquesta actitud incorporada. L’hem d’aprendre.
No. No el tenim innat aquest comportament. I no el tenim perquè no ens serveix per res (de forma irracional, es clar). L’instin de supervivència més aviat ens proposa tot el contrari, vet-ho aquí perquè (d’entrada) ens fa més feliç prendre que donar.
Tenir, és sinònim de riquesa, poder, seguretat. El contrari és antònim, ens empobreix i ens desprotegeix.
Els nens no comparteixen generosament i molts adults tampoc, probablement perquè aquests adults no van (vam) aprendre a compartir com deurien/deuríem.
No. Els nens no comparteixen per naturalesa, normalment, quan ho fan, ho fan perquè se’ls imposa. Se’ls obliga. I aquesta és la millor manera perquè no acabin entent mai que donar és rebre. De que es pot guanyar, desprenent-se. Difícil, eh? Fins i tot pels que ja hem crescut. Però és cert: TOT EL QUE VA, TORNA.
No ens adonem però sovint fem servir imperatius i expressions que els confonen: “Comparteix. S’ha de compartir. Els nens que no comparteixen són lletjos. No m’agrada que no comparteixis.”
Segur que és això el que volem dir? Jo crec que volem que siguin generosos, sobretot, perquè sabem (o hauríem de saber) que és la millor manera de que la vida sigui generosa amb ells.
Els nens (i els no nens) no HAN de compartir. Han de VOLER compartir, que és molt diferent. Per molts motius però n´hi ha un de basic, i és que si NO volen, encara que ho donin, no comparteixen res.
Com fer amb perquè aprenguin a gaudir compartint?.
Aconseguir-ho requereix molta mà dreta i paciència. Un dels camins, és practicar abans amb les coses que no són materials. Hi ha força oportunitats en el nostre fer quotidià!! i per ells no són (aparentment) tan importants. En aquestes petiteses subliminals, se sembren moltes llavors.
Una altre drecera seria que, d´una vegada per totes, els adults entenguéssim que donar és una opció que s’ha d’escollir en llibertat. Sense imposicions, xantatges ni amenaces.
La recompensa es descobreix amb l’experiència.
Així és com ho veig jo.
Deixa un comentari