Com dues gotes d´aigua.

Escrit el 12/02/2015 a les 14:22 § 2 comentaris

a

Has mirat mai un vidre d´una finestra quan plou?. Jo si.

De sobte esclata com una crispeta del no res i apareix una gota petitona d´aigua. Que deu pensar, em pregunto?. M´ho pregunto Per poc que m´esforci puc percebre el seu desconcert. Que hi faig aquí? Cap on haig d´anar? Diria que aquest és el motiu pel què no comencen a lliscar de seguida.

De primer queden parades.Un instant només.

Passen uns segons fins que la tremolosa goteta descobreix que no pot decidir: No pot. Ella no ho sap però la gravetat la durà inevitablement avall.

El vidre és ple de crispetes aquoses. Cada una d´elles fa el seu camí.

Potser si que poden “conduir”, poc o molt. Tu que hi dius?

Uns mil.límetres més a la dreta, un parell cap a l´esquerra. Poc més. Res del que els passa depèn massa d´elles.

Això és el que em dic jo. Quan les miro.

Centenars de carreteres que quan surti el sol desapareixeran sense rastre. Com la vida mateixa, no?. Quants camins s´han fet abans del nostre..

Però, vols que et digui una cosa? El que em fascina realment de tot plegat no és això. El que em té allà pendent, és com l´atzar (o no) creua traços.

Algunes passen davant de les altres gairebé fregant-se. N´hi ha que transcorren ben soles i algunes, algunes poques, tenen la gran fortuna de “fondre´s” en una altre, de ple.

L´una amb l´altre. De ple. En una sola gota.

I quan aquella gota creix, fa un bateg. Juraria que és viva.

No et dic que sigui impossible però, d´ençà que espio pluges i finestres i gotetes (ja fa força temps) no n´he vist ni una de grossa, amb bateg, que es desfaci de nou.

No mai del tot. De debò! Mai del tot.

La natura té aquestes condicions que les seves criatures no arribem a entendre. Potser no ens està permès.

Cal estar atent i no contradir-la doncs.

(Si la teva mà m´ajuda a lliscar, tan se val l´incertesa del camí, tu només prem-la ben fort, si us plau. Per si de cas.)

 

 

  • neus escrigué:

    Que re-BONIC Anna, la pell de gallina….
    un peto d aigua fresca!

  • Tonmaria escrigué:

    Anna. Preciós. La vida és com aquestes gotes. A voltes necessiten d’una mà que les ajudi -que ens ajudi- a lliscar. En moments de tristor, moments de desconsol, moments de depressió, ect.. S’agraeix l’ajuda d’aquesta mà que ajuda a continuar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>