10 preguntes amb les (meves) respostes.

Escrit el 02/06/2016 a les 6:56 § 1 comentari

a (2)

Quan el meu fill gran tenia 6 anys un dia em va demanar, per favor, que li parlés com a un nen.
Li vaig preguntar quina manera era aquesta exactament i em va respondre: – Així com les altres mares els parlen als seus fills, com si no entenguessin  res. : -O

 

Aquí us deixo 10 preguntes (reals) dels meus  petits (7 anys) i les meves respostes:

• Per què no puc quedar-me més estona al parc?
Perquè no m´en puc anar sense tu. » Llegir la resta «

2 APUNTS per evitar abusos a menors.

Escrit el 25/03/2016 a les 12:23 § 0 comentaris

a

Què podem fer els pares per prevenir els abusos sexuals a menors?
Dos apunts de la maredebessons:

UN, revisar la pròpia sexualitat.
Observar els meus tabús, les meves pors, les meves creences al respecte. Desbloquejar-me, Reaprendre.
Per l´adult (jo) en una constructiva reeducació. Per no ser víctima ni botxí. Per la societat on visc, per les meves parelles sexuals però / i també per als meus fills.
Que hi ha de bo en la meva revisió envers els meus fills?
Si “normalitzo” el meu concepte de sexualitat em serà fàcil parlar-ne. Oferiré la possibilitat de diàleg. Podran parlar amb mi sense por, quan els calgui.
Podran saber i podré saber.

» Llegir la resta «

Els nens i la mort.

Escrit el 08/02/2016 a les 20:27 § 0 comentaris

 

a

Al principi de fer això que faig una mare va contactar amb mi per mail.

Tenia un fill que patia una estranya malaltia de naixement que tot i que li havia permès superar els 6 anys ja no se li auguraven gaires millors pronòstics.

Ella ho tenia assumit.

Volia que l´ajudés a fer entendre el nen el que li havia de passar. A que acceptés la seva pròpia mort a través de les respostes a les seves dispars, innocents i inquietants preguntes

Varem conversar llargament, molts dies. No cal que us digui el que va suposar per mi: De les relacions més íntimes, empàtiques i dures que he tingut mai amb algú i sense conèixer-la en persona.

Sabeu que vaig aprendre? Sobretot, les meves grans limitacions al respecte. 

Fins que la vaig conèixer a ella, creia que aquesta mena de “desgracies” eren alienes a mi.Com si hagués oblidat que aquesta era una sort a la que estem condemnats tots. » Llegir la resta «

Pares separats

Escrit el 24/01/2016 a les 16:48 § 4 comentaris

a (1)

Els pares NO es divorcien quan signen l’acord.
Quan signen l’acord ja ho estaven, simplement, el resolen.

¿Molta gent es separa o Molta gent està separada? » Llegir la resta «

Sang de la meva sang

Escrit el 12/12/2015 a les 13:15 § 0 comentaris

a (1)

He tingut l’ocasió de viure de prop un procés d’adopció i un de fecundació in-vitro i puc garantir que no hi ha fills més desitjats que aquells que venen per mètodes alternatius.

Molts de nosaltres, els que procreem sense dificultats, no resistiríem ni la meitat del procés i dubtosament passaríem tots els exàmens.

T’imagines un embaràs de dos anys?

Per mi, són pre- pares exemplars. Amb la seva tenacitat, amb les seves ganes renovades desprès de cada negatiu, de cada aplaçament. Amb un sac ple d’il·lusions i amor com el que porten a sobre quan els donen l’enhorabona.

Així és com ens hauríem d’enfrontar tots a la vinguda d’un nou fill. Aquest és un començament immillorable.

Que cap nen ve amb manual ja ho sabem, però no hi ha dubte que la predisposició i la voluntat per fer bé una feina, com tot en la vida, garanteix part de l´èxit. Vet-ho aquí perquè m’agrada tant treballar amb ells.

Per si algú té cap dubte jo puc afirmar que els fills adoptats o fecundats amb medis no son diferents. Però també us diré, amb la mateixa seguretat, que la majoria dels seus pares si.

 

 

 

 

 

TRUQUET

Escrit el 29/11/2015 a les 19:56 § 0 comentaris

a (1)

 

Si tens dificultat per veure el teu INTERIOR, observa el EXTERIOR:

!! Sol ser sinònim !!.

Fixa’t també com prioritzes (i perquè) la teva atenció en el moment en què decideixes posar ordre.

Menjador = Vida social
(Rebedor = aparença)
Dormitori = Intimitat
Banys = Instints bàsics
Cuina = Família
(Nevera, rebost = dieta)

TRUQUET per saber més de tu by la maredebessons.

 

 

 

Núm 462 Fills tutelats

Escrit el 27/11/2015 a les 17:51 § 0 comentaris

a (1)

Tots som nens.

Els adults també: Som NENS que ens hem quedat sense tutelar.
I això, perdre la tutela, pot succeir en qualsevol moment i en qualsevol edat.

Hi ha persones de 40 anys, per exemple, que segueixen tutelats (d’una manera o altra) tot i tenir la capacitat i en canvi, hi ha persones de 10 anys que, massa aviat, s´han quedat sense.

Per tant, com que la pèrdua de tutela és una cosa impredictible seria interessant que els tutors els ensenyéssim a ser AUTÒNOMS com abans millor. ¿Qui sap en quin moment es convertiran en adults? És més, ¿I si no ho aconsegueixen mai a causa de la nostra hiperprotecció?

Com a mare, sento que aquesta és una prioritat ABSOLUTA respecte als meus fills. Per ells i també per mi.

 

 

Definició de TUTELA: Autoritat conferida per llei a un adult per tenir cura d’una persona i dels seus béns perquè aquesta no està capacitada per fer-ho per si mateixa.

 

 

 

La maredebessons a tv3

Escrit el 27/11/2015 a les 17:21 § 0 comentaris

 

Núm 461. Capcetes/Persona

Escrit el 22/11/2015 a les 10:23 § 0 comentaris

a (1)

                                          Monòleg a la meva filla Martina (7anys)

De capsetes n´hi ha de moltes mides, formes i colors.
Algunes només t´agraden a tu, d´altres a mi. N´hi ha que ens agraden a les dues.
Les mirem, les triem amb el pensament i les escollim.
I quan les escollim sabem que, ens agradin molt o poc, totes, totes, serveixen pel mateix: Per guardar-hi alguna cosa a dins.

Si les capsetes de la botiga fossin plenes quan les comprem, t´imagines?com que no podem saber que hi contenen, oi que les triaríem diferent?
Qui sap quina d´elles durà dins allò més valuós?

» Llegir la resta «

Núm 460. Et VULL…lliure.

Escrit el 15/11/2015 a les 11:58 § 0 comentaris

a (1)

 
Una de les addiccions més complexes i difícils de tractar és aquella que les PERSONES tenim a altres PERSONES i aquestes innecessàries necessitats les construïm en la infància.

Alguns adults trobem en els fills la solució per omplir els nostres propis buits emocionals i els utilitzem sense parar-nos a pensar ni un segon en les conseqüències. Perquè ens fa falta i perquè està ben vist. Universal es la frase: » Llegir la resta «