La veritat és que no vaig fer res extraordinari perquè el meu segon parell aprenguessin a adormir solets. Sense mi, em refereixo.
Bé, gairebé res. Quatre cosetes que us detallaré i una mes. Si. Una mes. En realitat en aquesta “més” si vaig fer alguna cosa MOLT diferent al que vaig fer amb els primers: Hi vaig posar MENYS atenció.
No els vaig desatendre, no els vaig deixar plorar sense consol, no els vaig abandonar, no els vaig ignorar. Només vaig posposar, potser, alguns pocs minuts la meva presència. Minuts i pocs. » Llegir la resta «
