( a partir 8 anys aprox. )
L’abric de cent set butxaques sempre havia estat penjat allà i no recordo mai haver-li vist posat.
Quatre plomes verdes i blaves al coll, vint botons de tres colors i trenta traus.
Jeia tou i ben adormit darrere de l’atrotinada porta de l’entrada i només es movia avorrit si es colava una ràfega de vent enmig dels llistons. Llistons apedaçats moltes vegades des de fa més de mil anys. Un clau damunt de l’altre.
La casa era tan vella, tant, que si es tancava de cop, tremolaven els fonaments, la xemeneia tossia i la teulada es sacsejava deixant caure la neu. Però no era tan fràgil com semblava. » Llegir la resta «
