El despertador ens arrenca cada matí dels braços de Morfeu però no tots li fem el mateix cas: La meva mare obre els ulls amb el cleck de l’interruptor que precedeix Cling que farà el Riiiiiing i en canvi el meu fill gran necessitaria amplificadors de discoteca i tot i així …
Jo, en canvi, sóc una apassionada dels 5 minuts més. Algun dia, confesso, he estat capaç de posar-l´ho una hora abans per tal de tenir 12 ajornaments. La meva germana diu que això és una tortura. Per a ella no hi ha més: sona, l’atura i s’aixeca. Fi.
Quan traiem als nostres fills dels seus estats plaents (jocs, relacions socials, …) ens convertim en despertadors gegants i depenent de com estiguin acostumats a “despertar” ens faran cas amb una sola mirada, amb una sola veu o bé ens aniran emplaçant a un segon, tercer, quart o cinquè avís.
Una vegada vaig haver d’utilitzar un despertador antic, dels de corda. Abans d’anar a dormir sabia que no em donaria l’oportunitat de mandrejar i encara que porto anys fent-ho, em vaig aixecar a la primera.
Si te´n vas al parc tement el llarg moment dels acomiadaments només has de fer una cosa: Digues-li al teu fill que AVUI ets un despertador de mono avís.
Assegura’t que rep la informació.
Explica-li abans de visualitzar el parc, en un moment de calma sense altres distraccions i a l’alçada dels seus ulls. Després compleix, evidentment. Sigues un despertador fiable.
Veuràs com funciona.
No som desobedients, som animals de costums.
.
Deixa un comentari