Sent jo una adolescent vaig arribar a la conclusió que fem moltes coses, aparentment inútils, que, d’evitar-les, ens estalviarien una gran energia.
Va ser llavors, en el meu convenciment, que li vaig dir al pare:
– Perquè he de fer-me el llit cada matí si a la nit el torno a desfer?
Ell, home tan senzill com savi, em va respondre:
– Has de fer-te el llit perquè sinó corres un greu perill.
Si no té’l fas, a la llarga o a la curta, acabaràs decidint no aixecar-te d’ell. Per què? Si al cap d’unes hores hi tornaràs per dormir?
No vaig entendre aquesta resposta, de veritat, fins fa molt poc.
Feu-vos un favor: Torneu a posar els llençols al seu lloc.
Amb afecte, amb obstinació, amb ganes.
No en us descuideu ni un dia.
Deixa un comentari