Anna Pujabet

Has mirat mai un vidre d´una finestra quan plou?. Jo si.

De sobte esclata com una crispeta del no res i apareix una gota petitona d´aigua. Que deu pensar, em pregunto?. M´ho pregunto » Llegir la resta «

Els nens (sense problemes auditius, clar) comencen a fer orelles sordes davant la crida dels seus pares quan aprenen (de manera conscient o inconscient) que, el més probable serà que se’ls avisi per demanar o per renyar. » Llegir la resta «

Vols saber si estàs educant bé als teus fills?
Pregunta’t si l’estona que has passat amb ells ha resultat gratificant per a tu.
Aquí hi ha la resposta. » Llegir la resta «

Sabeu perquè ens tornem bojos intentant descobrir el motiu pel qual ploren els nens?
Perquè els adults donem per fet que sempre hi ha d’haver un motiu. » Llegir la resta «

Pots arrufar el nas perquè uns núvols negres amenacen la teva bugada recent estesa o pots obrir la boca i caçar gotes de pluja.

Pots molestar-te amb el món perquè gira vertiginosament o pots posar-te un casc i!! a xalar !!

Enfadar-se amb algú o amb alguna o cosa que ni tan sols percep el meu enuig és una pèrdua de temps i de energia. Millor ens adaptem i !! Llestos.!!

A compartir s’aprèn.
Gaudir compartint és un signe de maduresa. Perquè? Perquè no naixem amb aquesta actitud incorporada. L’hem d’aprendre.

No. No el tenim innat aquest comportament. I no el tenim perquè no ens serveix per res (de forma irracional, es clar). L’instin de supervivència més aviat ens proposa tot el contrari, vet-ho aquí perquè (d’entrada) ens fa més feliç prendre que donar.

Tenir, és sinònim de riquesa, poder, seguretat. El contrari és antònim, ens empobreix i ens desprotegeix. » Llegir la resta «

Tots els homes tenen la capacitat de ser pares (alguns d’ells, fins i tot sense saber-ho), però només uns pocs ho són de debò.
Enhorabona a aquests escollits.
En especial, a tots aquells que troben en el seus fills la millor excusa per tornar a ser un nen.

De vegades fa falta una mà. I de vegades, fa tanta falta que tan se val de qui sigui, mentre hi sigui.

Un ha d’aprendre (petits i grans) a caminar només amb les pròpies mans, però si en un moment donat tambaleges és humà recolzar-te. » Llegir la resta «

Per poc que hi puguem fer, sempre resulta PRACTICAMENT  inevitable mirar de saber que passarà.

Compte amb  “els silencis” dels nens.

Poden dur conseqüències “molt dificils d´eliminar.