Sabeu perquè ens tornem bojos intentant descobrir el motiu pel qual ploren els nens?
Perquè els adults donem per fet que sempre hi ha d’haver un motiu.
La tristesa la dispara el cor. El motiu ho justifica la raó.
Heus aquí perquè, trobar el motiu, no ens fa patir menys.
El cor no atén a la raó, ja ho sabíem. Doncs el mateix els passa als nens que, per sort, són encara més que res cor.
Si les seves necessitats estan cobertes, deixa’ls plorar per favor. No siguis cruel. La tristesa és molt útil per aprendre a sobreviure emocionalment.
Per trobar l’equilibri, de tant en tant, necessitem estar tristos.
Ho necessitem.
.
Deixa un comentari