Estic ben creguda de que si anem a dormir cada nit és per és recordar-nos, al despertar, que la vida requereix (anant tot bé) un mínim d’esforç. L’esforç de llevar-nos. Petit comparat amb segons què, però biològicament imprescindible.
Si poguéssim o si sabéssim com, també ens l’estalviaríem.
Evitem el dolor perquè ens resulta desagradable sense comprendre que el necessitem si el que pretenem és seguir vius. » Llegir la resta «
