M’ho pregunten. Darrerament, molt sovint. Volen saber si ja he refet la meva vida. Aprofito el post d’avui per explicar-me:
Si. No del tot però SI. Vejam:
Així en general, la refaig, a grosso modo, cada matí quan em llevo. La porto refent, més bé o més malament, potser, mmmh, des dels 30 anys. Abans també, de manera inconscient. Diria que, com tothom, refaig la vida a cada instant des de que vaig néixer.
Si haig d’especificar:
La refaig QUAN finalment acabo dient allò que NO m’hauria d’haver callat i fa bé, a mi i als altres.
QUAN m’esforço per desetiquetar persones i me’n surto i em sorprenen agradablement.
QUAN he vist que m’equivocava i recullo forces per rectificar. (Com que és una cosa que em costa, aleshores crec que la refaig impecablement.)
QUAN el meu fill petit em senyala una pedra i jo la miro amb ulls nous. Com si mai abans n’hagués vist una d’igual.
QUAN els meus adolescents em parlen i els escolto amb els 6 sentits, amb tots, i em contagio i sento la magnitud de les seves emocions.
QUAN inspiro i després respiro.
QUAN pestanyejo.
QUAN la tristesa em pot i l’alegria em rescata.
QUAN la por em contrau i ve el que sigui, o qui sigui, i m´empeny i noto de nou cada una de les meves extremitats i reconec que segueixo formant part d´aquest món. Ah! I, QUAN aleshores m´adono, n´estic segura, de que aquest món és menys món sense mi. Molt poquet menys, però menys.
Bé, que dir-vos? Procuro refer la meva vida tant com puc a voluntat i a contra voluntat. Ja ho veieu.
Tant és així, que quan em pregunten:
– Ja has refet la teva vida?
No em queda una altre que respondre:
En això estic.
Hola Anna.
Segur que molta gent propera esta preocupada pel teu estat i donar recolçament en tot moment es lo millor que poden fer, pero sense agoviar…el periode previ al divorci es molt dur i personslment el que menys necessitava era el donar explicacions de res, aquestrs coses passan i punt.
Els nens yenen una capacitat molt gran d’adaptacio, la que no tenen molts adults, per tant si els adults no els manipulen, els nens no pateixen.
En quan a tu status…..et desitjo el millor, poc a poc tot torna al equilibri.
Moltes gràcies Manel pels teus bons desitjos. Gràcies per seguir-me, també. Ptó.