Que ens fa pensar que el germanet gran tindrà gelosia del nadó que acaba de néixer i que no n’ha de tenir, per exemple, del telèfon?
Amb el telèfon caminem tot el dia abraçats, és sorollós, ens ocupa, se’ns descompon la cara si desapareix, si ens cau, es perd o en els prenen. Li parlem llargament, a vegades a veu baixa i li somriem. L´ escoltem i ens molestem si mentre ens diu, ens interrompen i encara que permetem que un altre el toqui, mai ho compartim del tot sense cert recel.
No és tan diferent que un bebè.
És ben curiós com donem per fet algunes coses i altres no.
La gelosia entre germans existeixen però jo tinc bastant clar que es gesten abans en nosaltres mateixos que en ells.
Pressuposem, però si estiguéssim dins del seu caparró al•lucinaríem descobrint a qui o, potser quina cosa, veuen realment com a competència.
Deixa un comentari