Anna Pujabet

Els nens (sense problemes auditius, clar) comencen a fer orelles sordes davant la crida dels seus pares quan aprenen (de manera conscient o inconscient) que, el més probable serà que se’ls avisi per demanar o per renyar. » Llegir la resta «

Vols saber si estàs educant bé als teus fills?
Pregunta’t si l’estona que has passat amb ells ha resultat gratificant per a tu.
Aquí hi ha la resposta. » Llegir la resta «

Pots arrufar el nas perquè uns núvols negres amenacen la teva bugada recent estesa o pots obrir la boca i caçar gotes de pluja.

Pots molestar-te amb el món perquè gira vertiginosament o pots posar-te un casc i!! a xalar !!

Enfadar-se amb algú o amb alguna o cosa que ni tan sols percep el meu enuig és una pèrdua de temps i de energia. Millor ens adaptem i !! Llestos.!!

Tots els homes tenen la capacitat de ser pares (alguns d’ells, fins i tot sense saber-ho), però només uns pocs ho són de debò.
Enhorabona a aquests escollits.
En especial, a tots aquells que troben en el seus fills la millor excusa per tornar a ser un nen.

Per poc que hi puguem fer, sempre resulta PRACTICAMENT  inevitable mirar de saber que passarà.

Sent jo una adolescent vaig arribar a la conclusió que fem moltes coses, aparentment inútils, que, d’evitar-les, ens estalviarien una gran energia.
Va ser llavors, en el meu convenciment, que li vaig dir al pare:

– Perquè he de fer-me el llit cada matí si a la nit el torno a desfer?

Ell, home tan senzill com savi, em va respondre: » Llegir la resta «